Qui és sant Joan Maria Vianney?

San Juan Bautista María Vianney (Dardilly, 1786-12-08 – Ars, 1859-08-04), el Sant Guareix d'Ars, proclamat patró dels sacerdots cristians, especialment dels quals tenen cura d'ànimes (Rectors)
Va néixer el 8 de maig de 1786 en Dardilly, al nord-oest de Lió, França. Va ser la cambra de sis germans, d'una família camperola.
Després d'una breu estadía en l'escola comunal, Juan María inicia els seus estudis amb el rector d'Ecully, el Pare Balley. Però davant la insignificancia dels seus progressos i com molts altres seminaristas en dificultats, fa una peregrinació al Santuari de San Juan Francisco Régis en La Louvesc (1806). Aquest mateix any és dispensat del servei militar en la seva qualitat d'aspirant al sacerdocio.
No obstant això, en 1809, juntament amb altres tres seminaristas, és anomenat a les armes. Els seus pares busquen inútilmente a un reemplazante, i el 26 d'octubre, el jove recluta ingressa a la caserna de Lió per a ser enviat a l'exèrcit d'Espanya , via Roanne.
El 6 de gener de 1810, Juan María deserta, i amb la falsa identitat de Jerónimo Vincent, s'oculta en els boscos del Forez, en els voltants de Noes.
Alliberat del servei militar i de la seva situació irregular per l'enrolamineto anticipat del seu germà menor, el desertor torna a l'octubre de 1810 a casa del rector Balley. Rep la tonsura el 28 de maig següent.
Amb tot aquest passat damunt, arriba finalment al Seminari Menor de Verriéres als 26 anys, per a cursar la seva filosofia en francès doncs la seva "debilitat -en els estudis- és extrema." Aquí va ser company de curs amb un altre Sant: San Marcelino Champagnat, fundador dels Germans Maristas.
Tenia bon caràcter, però en conducta només treia l'esment "bon", treballava "bé" però el resultat era sempre "molt feble".
Als 32 anys va ser ordenat sacerdot i enviat al poble d'Ars , sent model de pastors, pel seu desinterès, la seva caritat, la seva pobresa, penitència, senzilla i càlida paraula i per la seva assiduïtat en el confesionario. A ell acudien savis i ignorants en demanda de consell, convertint-se la seva parròquia en un centre de peregrinació. Va morir en 1859 i va ser canonizado pel seu Santidad Pío XI en 1925, qui ho va proclamar Patró dels Rectors i Pastors d'ànimes.