jueves, 30 de julio de 2009
En qué consiste el mensaje cristiano
El mensaje cristiano es el miso Jesucristo. Él, el Señor crucificado, resucitado y vivo, es el criterio para el anuncio y la acción de la Iglesia de Cristo
El virus puede ir a misa
Así se titula un comentario (carta de los lectores) publicado en el diario gratuito 20 minutos edición valencia que dice así:
"Quiero advertir a la Iglesia Católica española que extreme sus medidas de higiene en lo que respecta a la pandemia de la gripe A. Las comuniones, donde el sacerdote pronuncia las palabras de ritual sobre el cáliz con las hostias, que luego llevamos a nuestra boca, dada por la mano también del sacerdote; la comunión con el cáliz, donde se pasa un simple paño, cuando se hace, en el mismo sitio que otro ha bebido; los besamanos de imágenes, nido de transmisión, aunque se pase simbólicamente un paño en el lugar del beso, etc." de Antonio José Navarro Domínguez.
No sé que se pretende con esto: decir que no tenemos higiene en nuestras celebraciones o qué? Bueno, ¿Y los dependientes que trabajan en lugares de cara al público con ropa que se prueban unos y otros? ¿y la gente que trabaja en los bancos que toca todo el dinero que entra y sale en la caja del mismo? ¿y...? Tantas y tantas cosas que si por ello fuera deberíamos meternos en una burbuja para estar aislados. Además, según la señora ministra, no pasa nada, está todo controlado. ¿Vamos por tanto a tener que dejar de celebrar la misa o participar de la Eucaristía?
"Quiero advertir a la Iglesia Católica española que extreme sus medidas de higiene en lo que respecta a la pandemia de la gripe A. Las comuniones, donde el sacerdote pronuncia las palabras de ritual sobre el cáliz con las hostias, que luego llevamos a nuestra boca, dada por la mano también del sacerdote; la comunión con el cáliz, donde se pasa un simple paño, cuando se hace, en el mismo sitio que otro ha bebido; los besamanos de imágenes, nido de transmisión, aunque se pase simbólicamente un paño en el lugar del beso, etc." de Antonio José Navarro Domínguez.
No sé que se pretende con esto: decir que no tenemos higiene en nuestras celebraciones o qué? Bueno, ¿Y los dependientes que trabajan en lugares de cara al público con ropa que se prueban unos y otros? ¿y la gente que trabaja en los bancos que toca todo el dinero que entra y sale en la caja del mismo? ¿y...? Tantas y tantas cosas que si por ello fuera deberíamos meternos en una burbuja para estar aislados. Además, según la señora ministra, no pasa nada, está todo controlado. ¿Vamos por tanto a tener que dejar de celebrar la misa o participar de la Eucaristía?
Qui és sant Joan Maria Vianney?
San Juan Bautista María Vianney (Dardilly, 1786-12-08 – Ars, 1859-08-04), el Sant Guareix d'Ars, proclamat patró dels sacerdots cristians, especialment dels quals tenen cura d'ànimes (Rectors)
Va néixer el 8 de maig de 1786 en Dardilly, al nord-oest de Lió, França. Va ser la cambra de sis germans, d'una família camperola.
Després d'una breu estadía en l'escola comunal, Juan María inicia els seus estudis amb el rector d'Ecully, el Pare Balley. Però davant la insignificancia dels seus progressos i com molts altres seminaristas en dificultats, fa una peregrinació al Santuari de San Juan Francisco Régis en La Louvesc (1806). Aquest mateix any és dispensat del servei militar en la seva qualitat d'aspirant al sacerdocio.
No obstant això, en 1809, juntament amb altres tres seminaristas, és anomenat a les armes. Els seus pares busquen inútilmente a un reemplazante, i el 26 d'octubre, el jove recluta ingressa a la caserna de Lió per a ser enviat a l'exèrcit d'Espanya , via Roanne.
El 6 de gener de 1810, Juan María deserta, i amb la falsa identitat de Jerónimo Vincent, s'oculta en els boscos del Forez, en els voltants de Noes.
Alliberat del servei militar i de la seva situació irregular per l'enrolamineto anticipat del seu germà menor, el desertor torna a l'octubre de 1810 a casa del rector Balley. Rep la tonsura el 28 de maig següent.
Amb tot aquest passat damunt, arriba finalment al Seminari Menor de Verriéres als 26 anys, per a cursar la seva filosofia en francès doncs la seva "debilitat -en els estudis- és extrema." Aquí va ser company de curs amb un altre Sant: San Marcelino Champagnat, fundador dels Germans Maristas.
Tenia bon caràcter, però en conducta només treia l'esment "bon", treballava "bé" però el resultat era sempre "molt feble".
Als 32 anys va ser ordenat sacerdot i enviat al poble d'Ars , sent model de pastors, pel seu desinterès, la seva caritat, la seva pobresa, penitència, senzilla i càlida paraula i per la seva assiduïtat en el confesionario. A ell acudien savis i ignorants en demanda de consell, convertint-se la seva parròquia en un centre de peregrinació. Va morir en 1859 i va ser canonizado pel seu Santidad Pío XI en 1925, qui ho va proclamar Patró dels Rectors i Pastors d'ànimes.
Va néixer el 8 de maig de 1786 en Dardilly, al nord-oest de Lió, França. Va ser la cambra de sis germans, d'una família camperola.
Després d'una breu estadía en l'escola comunal, Juan María inicia els seus estudis amb el rector d'Ecully, el Pare Balley. Però davant la insignificancia dels seus progressos i com molts altres seminaristas en dificultats, fa una peregrinació al Santuari de San Juan Francisco Régis en La Louvesc (1806). Aquest mateix any és dispensat del servei militar en la seva qualitat d'aspirant al sacerdocio.
No obstant això, en 1809, juntament amb altres tres seminaristas, és anomenat a les armes. Els seus pares busquen inútilmente a un reemplazante, i el 26 d'octubre, el jove recluta ingressa a la caserna de Lió per a ser enviat a l'exèrcit d'Espanya , via Roanne.
El 6 de gener de 1810, Juan María deserta, i amb la falsa identitat de Jerónimo Vincent, s'oculta en els boscos del Forez, en els voltants de Noes.
Alliberat del servei militar i de la seva situació irregular per l'enrolamineto anticipat del seu germà menor, el desertor torna a l'octubre de 1810 a casa del rector Balley. Rep la tonsura el 28 de maig següent.
Amb tot aquest passat damunt, arriba finalment al Seminari Menor de Verriéres als 26 anys, per a cursar la seva filosofia en francès doncs la seva "debilitat -en els estudis- és extrema." Aquí va ser company de curs amb un altre Sant: San Marcelino Champagnat, fundador dels Germans Maristas.
Tenia bon caràcter, però en conducta només treia l'esment "bon", treballava "bé" però el resultat era sempre "molt feble".
Als 32 anys va ser ordenat sacerdot i enviat al poble d'Ars , sent model de pastors, pel seu desinterès, la seva caritat, la seva pobresa, penitència, senzilla i càlida paraula i per la seva assiduïtat en el confesionario. A ell acudien savis i ignorants en demanda de consell, convertint-se la seva parròquia en un centre de peregrinació. Va morir en 1859 i va ser canonizado pel seu Santidad Pío XI en 1925, qui ho va proclamar Patró dels Rectors i Pastors d'ànimes.
miércoles, 29 de julio de 2009
San Juan María Vianney (Cura de Ars)
DE SAN JUAN MARÍA VIANNEY
Frases sobre el sacerdote
Si uno tuviera suficiente fe, vería a Dios escondido en el sacerdote como una luz tras su fanal, como un vino mezclado con el agua.
Hay que mirar al sacerdote, cuando está en el altar o en el púlpito, como si de Dios mismo se tratara.
¡Oh! ¡Qué gran cosa es el sacerdote! Si él se percatara de ello, moriría... Dios le obedece: dice dos palabras y nuestro Señor desciende del cielo!
¡No se comprenderá la dicha que hay en decir la misa más que en el cielo!
El sacerdote no es sacerdote para sí mismo. Él no se da la absolución. No se administra los sacramentos. No es para sí mismo, lo es para vosotros.
Si un sacerdote llegara a morir a fuerza de trabajos y de sufrimientos soportados para la gloria de Dios y la salud de las almas, eso no estaría mal.
Sea como fuere el sacerdote, es siempre el instrumento del que se sirve el buen Dios para distribuir su Palabra.
Frases sobre el sufrimiento
Nosotros nos quejamos de nuestros sufrimientos; sería más razonable que nos quejáramos de no tenerlos, ya que nada nos hace más semejantes a nuestros Señor.
Es preciso tener siempre presente a Dios, a Jesucristo en realidad, incluso en el sacrificio.
Si amáramos a Dios, seríamos dichosos de sufrir por el amor de aquel que ha querido, voluntariamente, sufrir por nosotros.
La cruz es la escalera para el cielo.
La cruz es la llave que abre la puerta del cielo.
La cruz es la lámpara que ilumina el cielo y la tierra.
Frases sobre la pobreza
Cuanto más pobre se hace uno por amor de Dios, ¡más rico es en realidad!
Jamás he visto yo arruinarse a nadie por hacer obras buenas...
Los amigos de los pobres son los amigos de Dios.
Nunca se debe menospreciar a los pobres, porque tal menosprecio recae sobre Dios.
Si tenéis mucho, dad mucho; si tenéis poco, dad poco; pero dad de corazón y con alegría.
Frases sobre la oración
La oración no es otra cosa que la unión con Dios.
En esa íntima unión, Dios y el alma son como dos trozos de cera fundidos juntos.
Tendríamos que tener el mismo cuidado en no perder la presencia de Dios que el que tenemos en no perder la respiración.
Hay quienes se abandonan en la oración como un pez en el agua.
Para rezar bien no es preciso hablar mucho. Sabemos que el buen Dios está allí, en el tabernáculo santo; le abre uno su corazón y se complace en su santa presencia. Ésa es la mejor oración.
Al buen Dios le gusta ser importunado.
El hombre es un pobre que precisa pedir todo a Dios.
Frases sobre el amor de Dios
¡Qué hermoso es tener un Padre en el cielo!
¡Oh, buen Jesús, conoceros es amaros!... Si supiéramos cuánto nos quiere nuestro Señor, moriríamos de placer. No creo que existan corazones tan duros que no sean capaces de amar al verse tan amados.
¡Qué desgraciados son los pobres pecadores al no amar al buen Dios!
¡Pobres pecadores! Cuando pienso que hay quienes mueren sin haber disfrutado ni una sola hora la dicha de amar a Dios...
En el cielo nosotros seremos dichosos según la dicha de Dios, y hermosos según la hermosura de Dios.
¡Dios mío! ¿Qué podemos amar si no amamos el amor?
o El pan es necesario, pero basta con poco.
o El buen Dios es la alegría del que le ama.
o Dios mío, si mi lengua no es capaz de decir a cada momento que os amo, quiero que mi corazón lo diga tantas veces cuanto respiro. Dios mío, concededme la gracia de sufrir amándoos y de amaros sufriendo. Yo os amo, oh divino salvador mío, porque vos habéis sido crucificado por mí. Yo os amo, oh Dios mío, porque vos me tenéis aquí abajo crucificado por vos... concededme la gracia de morir amándoos y sintiendo que os amo...
o La asistencia a misa es la acción más grande que podemos llevar a cabo.
o ¡Si tuviéramos fe, si estuviéramos lo suficientemente convencidos de la presencia de nuestros Señor, que está en nuestros altares con sus manos llenas de gracias, siempre dispuesto a dispensarlas, con qué respeto intentaríamos estar en su santa presencia!
o El buen Dios pedirá cuentas de si nos hemos esforzado en servir al prójimo.El buen Dios lo sabe todo. Sabe de antemano que después de confesaros pecaréis de nuevo y, sin embargo, os perdona. ¡Qué amor el de nuestro Dios, que llega a olvidar voluntariamente el futuro para perdonarnos!
Frases sobre el sacerdote
Si uno tuviera suficiente fe, vería a Dios escondido en el sacerdote como una luz tras su fanal, como un vino mezclado con el agua.
Hay que mirar al sacerdote, cuando está en el altar o en el púlpito, como si de Dios mismo se tratara.
¡Oh! ¡Qué gran cosa es el sacerdote! Si él se percatara de ello, moriría... Dios le obedece: dice dos palabras y nuestro Señor desciende del cielo!
¡No se comprenderá la dicha que hay en decir la misa más que en el cielo!
El sacerdote no es sacerdote para sí mismo. Él no se da la absolución. No se administra los sacramentos. No es para sí mismo, lo es para vosotros.
Si un sacerdote llegara a morir a fuerza de trabajos y de sufrimientos soportados para la gloria de Dios y la salud de las almas, eso no estaría mal.
Sea como fuere el sacerdote, es siempre el instrumento del que se sirve el buen Dios para distribuir su Palabra.
Frases sobre el sufrimiento
Nosotros nos quejamos de nuestros sufrimientos; sería más razonable que nos quejáramos de no tenerlos, ya que nada nos hace más semejantes a nuestros Señor.
Es preciso tener siempre presente a Dios, a Jesucristo en realidad, incluso en el sacrificio.
Si amáramos a Dios, seríamos dichosos de sufrir por el amor de aquel que ha querido, voluntariamente, sufrir por nosotros.
La cruz es la escalera para el cielo.
La cruz es la llave que abre la puerta del cielo.
La cruz es la lámpara que ilumina el cielo y la tierra.
Frases sobre la pobreza
Cuanto más pobre se hace uno por amor de Dios, ¡más rico es en realidad!
Jamás he visto yo arruinarse a nadie por hacer obras buenas...
Los amigos de los pobres son los amigos de Dios.
Nunca se debe menospreciar a los pobres, porque tal menosprecio recae sobre Dios.
Si tenéis mucho, dad mucho; si tenéis poco, dad poco; pero dad de corazón y con alegría.
Frases sobre la oración
La oración no es otra cosa que la unión con Dios.
En esa íntima unión, Dios y el alma son como dos trozos de cera fundidos juntos.
Tendríamos que tener el mismo cuidado en no perder la presencia de Dios que el que tenemos en no perder la respiración.
Hay quienes se abandonan en la oración como un pez en el agua.
Para rezar bien no es preciso hablar mucho. Sabemos que el buen Dios está allí, en el tabernáculo santo; le abre uno su corazón y se complace en su santa presencia. Ésa es la mejor oración.
Al buen Dios le gusta ser importunado.
El hombre es un pobre que precisa pedir todo a Dios.
Frases sobre el amor de Dios
¡Qué hermoso es tener un Padre en el cielo!
¡Oh, buen Jesús, conoceros es amaros!... Si supiéramos cuánto nos quiere nuestro Señor, moriríamos de placer. No creo que existan corazones tan duros que no sean capaces de amar al verse tan amados.
¡Qué desgraciados son los pobres pecadores al no amar al buen Dios!
¡Pobres pecadores! Cuando pienso que hay quienes mueren sin haber disfrutado ni una sola hora la dicha de amar a Dios...
En el cielo nosotros seremos dichosos según la dicha de Dios, y hermosos según la hermosura de Dios.
¡Dios mío! ¿Qué podemos amar si no amamos el amor?
o El pan es necesario, pero basta con poco.
o El buen Dios es la alegría del que le ama.
o Dios mío, si mi lengua no es capaz de decir a cada momento que os amo, quiero que mi corazón lo diga tantas veces cuanto respiro. Dios mío, concededme la gracia de sufrir amándoos y de amaros sufriendo. Yo os amo, oh divino salvador mío, porque vos habéis sido crucificado por mí. Yo os amo, oh Dios mío, porque vos me tenéis aquí abajo crucificado por vos... concededme la gracia de morir amándoos y sintiendo que os amo...
o La asistencia a misa es la acción más grande que podemos llevar a cabo.
o ¡Si tuviéramos fe, si estuviéramos lo suficientemente convencidos de la presencia de nuestros Señor, que está en nuestros altares con sus manos llenas de gracias, siempre dispuesto a dispensarlas, con qué respeto intentaríamos estar en su santa presencia!
o El buen Dios pedirá cuentas de si nos hemos esforzado en servir al prójimo.El buen Dios lo sabe todo. Sabe de antemano que después de confesaros pecaréis de nuevo y, sin embargo, os perdona. ¡Qué amor el de nuestro Dios, que llega a olvidar voluntariamente el futuro para perdonarnos!
Qui és H. Küng
Hans Küng (nascut el 19 març de 1928 a Sursee, cantó de Lucerna), és un teòleg suís eminent, i autor prolífic. Des de 1995 ha estat president de la Fundació per a una Ètica Global (Stiftung Weltethos). Küng és sacerdot catòlic, però el Vaticà ha rescindit la seva autorització per a ensenyar la teologia catòlica.
Küng va estudiar teologia i filosofia a la Universitat Gregoriana Pontifícia a Roma i fou ordenat el 1954. Llavors va continuar la seva educació en diverses universitats europees, com La Sorbona de París. La seva tesi doctoral va ser "Justification. La doctrine de Karl Barth et uneix réflexion catholique".
L'any 1960 Küng va ser designat professor de teologia a la Universitat de Karls Eberhard, a Tübingen, Alemanya. Just quan el seu col·lega Joseph Ratzinger (actualment papa Benet XVI), el 1962 el papa Joan XXIII el va designar peritus, servint com conseller teològic expert als membres del Concili del Vaticà II fins a la seva conclusió el 1965. A suggeriment de Küng, la facultat catòlica en Tübingen va designar Ratzinger professor de dogmàtica. No obstant això, a causa del fet que Ratzinger es va moure en una línia més conservadora com a reacció a les revoltes estudiantils de 1968, la cooperació entre els dos va acabar.
A la fi dels anys 60, Küng es va convertir en el principal teòleg catòlic després del vell cisma de l'església catòlica de finals del segle XIX per a rebutjar la doctrina de l'infal·libilitat papal, detallada en el seu llibre "Infal·lible?. Una Investigació" (1971). Per tant, el 18 de desembre de 1979, van anul·lar la seva llicència d'ensenyar com teòleg catòlic però continua l'ensenyament en el seu càrrec com professor de teologia ecumènica a la universitat de Tübingen fins al seu retir (Emeritierung) el 1996. Fins avui ell segueix sent un crític persistent de l'autoritat papal, que assegura és artificial (i així reversible) més aviat que instituïda per Déu. No l'excomunicaren i segueix sent sacerdot catòlic.
A principis dels anys 90 Küng va iniciar un projecte anomenat Weltethos (ètica global), temptativa per descriure el que tenen les religions del món en comú (i el que les separa) i en el disseny d'un codi de regles mínim del comportament que cadascú pot acceptar. La seva visió de l'ètica global va ser incorporada al document per al qual va fer l'esbós inicial, cap a l'ètica global: Una Declaració Inicial. Aquesta declaració va ser signada en el Parlament Mundial de les Religions del 1993 per molts religiosos i líders espirituals del món. L'últim projecte de Küng culminaria en el "Diàleg entre civilitzacions" de l'ONU a qui Küng va ser assignat com una de les "persones eminents." Encara que es va acabar poc després dels atacs terroristes de l'11 de setembre (al novembre de 2001), no va haver cobertura en els mitjans d'Estats Units, fet sobre el qual es va queixar Küng.
D'acord amb les conferències "Studium Generale" a la Universitat de Tübingen, la seva última publicació "Der Anfang aller Dinge" (el principi de totes les coses) discuteix la relació entre la ciència i la religió. En una anàlisi que travessa de la física del quàntum a la neurologia també comenta respecte la discussió actual sobre l'evolució, en els Estats Units, qualificant-la d'"ingènua i de poques llums". El 26 de setembre del 2005 va tenir una discussió amistosa sobre teologia catòlica en un sopar amb el papa Benet XVI, sorprenent a alguns observadors.
Küng va estudiar teologia i filosofia a la Universitat Gregoriana Pontifícia a Roma i fou ordenat el 1954. Llavors va continuar la seva educació en diverses universitats europees, com La Sorbona de París. La seva tesi doctoral va ser "Justification. La doctrine de Karl Barth et uneix réflexion catholique".
L'any 1960 Küng va ser designat professor de teologia a la Universitat de Karls Eberhard, a Tübingen, Alemanya. Just quan el seu col·lega Joseph Ratzinger (actualment papa Benet XVI), el 1962 el papa Joan XXIII el va designar peritus, servint com conseller teològic expert als membres del Concili del Vaticà II fins a la seva conclusió el 1965. A suggeriment de Küng, la facultat catòlica en Tübingen va designar Ratzinger professor de dogmàtica. No obstant això, a causa del fet que Ratzinger es va moure en una línia més conservadora com a reacció a les revoltes estudiantils de 1968, la cooperació entre els dos va acabar.
A la fi dels anys 60, Küng es va convertir en el principal teòleg catòlic després del vell cisma de l'església catòlica de finals del segle XIX per a rebutjar la doctrina de l'infal·libilitat papal, detallada en el seu llibre "Infal·lible?. Una Investigació" (1971). Per tant, el 18 de desembre de 1979, van anul·lar la seva llicència d'ensenyar com teòleg catòlic però continua l'ensenyament en el seu càrrec com professor de teologia ecumènica a la universitat de Tübingen fins al seu retir (Emeritierung) el 1996. Fins avui ell segueix sent un crític persistent de l'autoritat papal, que assegura és artificial (i així reversible) més aviat que instituïda per Déu. No l'excomunicaren i segueix sent sacerdot catòlic.
A principis dels anys 90 Küng va iniciar un projecte anomenat Weltethos (ètica global), temptativa per descriure el que tenen les religions del món en comú (i el que les separa) i en el disseny d'un codi de regles mínim del comportament que cadascú pot acceptar. La seva visió de l'ètica global va ser incorporada al document per al qual va fer l'esbós inicial, cap a l'ètica global: Una Declaració Inicial. Aquesta declaració va ser signada en el Parlament Mundial de les Religions del 1993 per molts religiosos i líders espirituals del món. L'últim projecte de Küng culminaria en el "Diàleg entre civilitzacions" de l'ONU a qui Küng va ser assignat com una de les "persones eminents." Encara que es va acabar poc després dels atacs terroristes de l'11 de setembre (al novembre de 2001), no va haver cobertura en els mitjans d'Estats Units, fet sobre el qual es va queixar Küng.
D'acord amb les conferències "Studium Generale" a la Universitat de Tübingen, la seva última publicació "Der Anfang aller Dinge" (el principi de totes les coses) discuteix la relació entre la ciència i la religió. En una anàlisi que travessa de la física del quàntum a la neurologia també comenta respecte la discussió actual sobre l'evolució, en els Estats Units, qualificant-la d'"ingènua i de poques llums". El 26 de setembre del 2005 va tenir una discussió amistosa sobre teologia catòlica en un sopar amb el papa Benet XVI, sorprenent a alguns observadors.
Qué vol dir això de "Libertat i Verdad"
Hi ha quí diu que és un slogan "fatxa"; altres diuen que n'és d'un de molt esquerrà... simplement m'unixc a les memòries de Hans Küng en les que ell mateix diu que ha pretés per damunt de tot obtindre la llibertad conquistada per la seua mateixa vida i la veritat, per molt controvertida que parega. Vos el recomane. Són dos llibres, complicats pels qui no están clavats dins el món de l'Església. Però fa un recorregut gran i profund pels quasi 100 ultims anys d'aquesta nostra familia que no per anar desencaminada deixa de ser-ho.
Dos anys
Com vos vaig notificar ahir, hui fa dos anys que vaig prendre posessió d'aquesta parròquia. Tots em diuem que quins mèrits he realitzat per a estar de rector d'una parròquia tan important. Mèrits? ningú. Simplement m'ha tocat. Espere que puga portar endavant aquesta tasca, encara que la situació de l'actual església no es per a llançar les campanes al vol (i menys ací a Silla, que no ens deixen, jejejejej) Bó.
martes, 28 de julio de 2009
DOS ANYS A SILLA
Ey, demà es cumplixen dos anys de la meua presa de posessió a la Parròquia Mare de Déu dels Ángels de Silla, el dia 29 de juliol de 2007. La veritat es que ha segut una experiència singular. I vos he de confesar que a la Parròquia estic molt bé, millor que vull, i com diuen les meues feligreses no puc queixar-me, perquè cada vegada que obric la voca hi ha algú que me la tapa (si no fora per el col·legi...) El meu, perdò, el nostre projecte pastoral, hauria d'anar destinat cap als matrimonis i els xiquets i joves, però com estic tot sol a la parròquia (em referisc de retors), no sé com podrem porta açò a terme (el bisbe Benavent diu que m'apanye que no van a enviar-me ajuda, que aguante i que f...); l'altre projecte hauria d'anar encaminat a la restauració d'aquest magnífic temple parroquial que tenim, almenys a la pintura i decoració interior i amb l'ajuda de l'Ajuntament de Silla les cubertes i les teulades. Moltes coses hem fet en aquestos dos anys (més les que D. Fernando ja havía deixat fetes), però encara podem fer-ne moltes mes. Confie en la gent, en la pregària de tots els meus amics i com no en l'ajuda de l'Esperit que mai falta.
lunes, 27 de julio de 2009
Salutacions a tots
Hui, ja de mig vacances he començat la publicació d'aquest blog. No sé si vaig amb retard o qué , però de moment ací aniré compartint amb tots vosaltres aquestes impresions meues. Ah, i també vaig a publicar-ne un altre de la Parròquia. Ja vos aniré informant. Adeu!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)